El passat 25 de novembre Graëllsia va ser representada per l’Eli Bonfill a Barcelona a les 2es Jornades de Custòdia Marina, organitzades pel Grup de Treball de Custòdia Marina- Xarxa de Custòdia del Territori, juntament amb la Fundación Biodiversitat i la Generalitat de Catalunya.

L’objectiu de les jornades era donar a conèixer el marc actual de la custòdia marina i les perspectives de futur que es poden assolir, via una sèrie de ponències de gent de diferents punts d’Espanya que està realitzant exitosos projectes de Custòdia Marina com la Carla Chicote de Submon i el seu projecte dels Canyons del Maresme (http://www.canyonsdelmaresme.cat/), n’Arturo Boyra d’Oceanográfica i el seu projecte de microàrees ecoturístiques litorals, o Marta Cavallé de la Fundación Lonxanet i les reserves marines pesqueres a Galícia gestionades per les Confraries. Va ser molt gratificant i molt esperançador veure com en temps de crisi cal reinventar-se, i la custòdia marina n’és un exemple molt viable i amb molt d’èxit.

Aquí teniu algunes conclusions que ha recollit el Grup de Custòdia Marina de la XCT (http://www.xct.cat/ca/grupsdetreball/gtcm_qui_som.html) del qual formem part com a membres del nucli actiu:

  • És important que la definició dels conceptes de custòdia marina i el context de la mateixa quedin clars i entesos per tots els interessats en aplicar aquesta eina de conservació, s’ha de treballar en això per donar impuls a la custòdia marina .
  • Els projectes de conservació marina, entre ellos los de custodia marina, han de treballar sobre la base de la Directiva Marc de l’Estratègia Marina, com és el cas del projecte LIFE + Pisces que ho fa aplicant un enfocament ecosistèmic en l’activitat humana al mar i la participació pública.
  • L’aplicació d’un enfocament ecosistèmic requereix de nous mecanismes de governança (planificació marina) i de la participació pública activa i efectiva des dels seus inicis.
    Els processos participatius són lents i requereixen de paciència. Cal explicar bé el procés i els objectius, entendre el cost que suposa als participants, conèixer les necessitats sectorials específiques i tenir en compte la diversitat del grup (multiculturalitat).
  • Les claus per a un procés participatiu són l’estratègia i coherència (evitar duplicitats), la presència equilibrada de tots els sectors (grups ben estructurats i organitzats), transparència i equitat, representativitat, compromís dels participants i recursos necessaris per a la participació.
  • Un exemple de models de projectes participatius, on s’ha aplicat custodia marina son les reserves marines Os Miñarzo i Ria de Cedeira que tenen la particularitat de ser models escalables i replicables. Els seus claus han estat les metodologies participatives i inclusives que busquen el consens i la integració del coneixement ecològic local amb el científic que assegura una millor gestió i més adaptada a la realitat.
  • Els processos participatius i de cogestió es configuren com una eina fonamental per facilitar el diàleg i la col·laboració entre l’Estat, el sector pesquer i la resta d’usuaris (inclosos el sector científic), l’assumpció de la corresponsabilitat per part dels mateixos, i promouen una gestió més àgil, adaptativa i eficient.
  • La custòdia marina té el paper d’aconseguir articular els diferents sectors implicats o interessats en conservació marina, a través d’acords voluntaris: científics, societat civil, usuaris de la mar (persones, empreses, entitats que viuen del mar) i les administracions. Les actuacions de custòdia marina han d’estar clarament emmarcades en la legalitat, pel que és necessari aclarir el seu marc jurídic i veure si es requereix de la creació d’un marc específic per a la seva aplicació o de l’adaptació de la custòdia marina al marc jurídic existent.
  • La Fundació Biodiversitat / Ministeri, a través de la Plataforma de Custòdia del Territori i altres programes específics, juga un paper important, al costat de la XCT, en el suport i establiment del model de funcionament de la custòdia del territori, i dins d’aquesta, de la custòdia marina. El paper clau de la Plataforma de custòdia del territori se centra en la comunicació i divulgació del concepte custòdia i de la informació d’interès al voltant de la mateixa, així com la gestió de llistes de distribució. Engloba a entitats en tot el territori espanyol, a les xarxes de custòdia, al fòrum de xarxes i entitats de custòdia. El denominador comú en tot aquest procés és el treball en xarxa.
  • Les iniciatives de custòdia marina poden tenir una oportunitat de finançament a través del Fons Europeu Marítim i Pesquer, destinat a poder dur a terme la política pesquera comuna. L’estructuració dels seus fons a través de diferents eixos obre la porta a trobar oportunitats a través de l’eix 3 de mesures d’interès públic (àrees marines protegides) i l’eix 4 de desenvolupament sostenible de les zones de pesca, per a projectes els objectius siguin l’ desenvolupament sostenible,  l’ocupació i diversificació econòmica, amb una visió de treball col·lectiu, i a través dels Grups d’acció costanera i de la Xarxa espanyola de Grups d’acció local de pesca.

Després de les ponències es va debatre el document “Principis base de la Custòdia Marina”, que tots havíem rebut prèviament i havíem d’esmenar. Va sorgir tota una sèrie d’idees i canvis a afegir per a que en un futur tots pensem en el mateix quan parlem de custòdia marina, ja que per desgràcia el concepte no és tant clar quan parlem de la terrestre. Si algú està interessant en seguir desenvolupament el document afegint-hi propostes noves, ho pot fer al correu electrònic: marina@custodiadeterritori.org.

Així que va ser una gran jornada, un bon espai per a retrobar-se amb antics companys i companyes del mundillo marí per a establir sinèrgies i nous projectes.

Podeu consultar les presentacions de les ponències a la web: http://blog.submon.org/2014/01/20/conclusions-de-les-2es-jornades-de-custodia-marina-barcelona-25-noviembre/

Fins a la propera entrada!