Una nova trobada d’ ARBRES EN PEU DE VIDA per parlar del patrimoni de les oliveres centenàries a les nostres terres, de la necessitat d’aturar el seu espoli i de com fer arribar les nostre veus de denuncia com més fort i lluny millor.

Els poetes, de nou han respost a la crida dels arbres feta aquesta vegada des de la Biblioteca de Tortosa, i els hem d’agrair  de tot cor la seua presencia i les seues magnifiques aportacions. Poemes al vent i d’altres poemes sentits i encertats, dolços i tendres, nascuts de vivències i sensacions entorn les estimades oliveres, records d’infantessa, o clams de decidida lluita a favor de les fargues…Ja en tenim un bon recull que esperem anar fent més gran per tal de sumar moltes  PARAULES a favor de la preservació del paisatge d’oliverar  com a patrimoni.

8       4

7       6

9        10