Les dades antropològiques i històriques del barranc de la Conca són molt útils i necessàries per tal de caracteritzar degudament tota l’àrea d’estudi que ens hem proposat descriure, ja que la intervenció humana en la vall  ve de molt lluny i ha estat determinant per a explicar el paisatge i la realitat ambiental actuals.

Alfara de Carles no es troba pròpiament dintre de l’àrea d’estudi del barranc de la Conca, però a part de què la zona pertany al seu Terme Municipal, la població és la hereva de l’antic poblament de Carles, les restes del qual es troben al bell mig de la vall just a la confluència dels Barrancs del Toscar i del Bosc Negre, capçaleres  del barranc que comença a anomenat-se Conca just a partir d’aquest punt.

El poblament de Carles fou abandonat al 1479 després d’una pesta i els supervivents es refugiaren al petit assentament d’Alfara. Podríem dir que fou al 1480 quan nasqué Alfara de Carles, ja que després d’un intent del rector del poble de fer retornar  a la gent a l’antic poblat, en no aconseguir-ho va haver de traslladar, amb permís del vicari general,  la parroquia de Sant Agustí des de Carles a Alfara, iniciant-se així la història d’Alfara de Carles.

No es gens d’estranyar així  que tota la informació i el material provinent de l’antic  poblament resta conservat a Alfara de Carles on vam anar a explicar el Programa de custòdia i biodiversitat que estem fent i a consultar dades. Ens va atendre el secretari Joan Valentí Royo,  que ens va parlar dels aprofitaments hidràulics del Toscar  i ens va mostrar uns plafons explicatius sobre el mateix tema, també vam poder fotografiar les esteles medievals  procedents del cementeri de l’antic poblat de Carles que romanen a l’Ajuntament, d’altres però es troben al Museu de Tortosa.

Vam aprofitar la resta del mati per fer fotos des de Punta Miranda un dels antics baluards de vigilancia de l’antic camí que transitava pel barranc de la Conca i resseguir una de les dos conduccions d’aigua que abastien els pobles que en tenien concessió , en aquest cas la sèquia d’ Aldover.

5      6

8     4