Graëllsia com a centre d’estudis dona suport a projectes mediambientals i a activitats de recerca i recuperació de memòria oral lligades als antics oficis de muntanya i al coneixement i atansament a la natura com a estratègia de divulgació ambiental envers a la conservació i la sostenibilitat del territori.
Les nostres accions es desenvolupen en diferents línies de recerca:
A- Recerca històrica i documental dels elements etnològics que integren els espais fluvials on actuem (molins, peixeres, assuts…).
B- Recuperació de memòria oral en temes com l’ etnobotànica, la micologia i els antics oficis de muntanya, a traves d’entrevistes a la gent gran del territori.
C- Recerca històrica i documental sobre les vies pecuàries i transhumants i infraestructures relacionades (paridores, bassis, atansos, boverals…).
2015 – 2016
Projecte de Recerca per donar a conèixer la importància de la industria llanera de la Tortosa del S XIV, la vida dels pastors i ramats de l’època, els camins de transhumància, i la ruta seguida pels darrers Bons Homes a fi de documentar la Ruta dels últims càtars del Sud dintre del Projecte Turístic de la Ruta dels 3 Reis.
La recerca ha rebut ha comptat amb un ajut de l’IRMU per a projectes d’investigació o difusió cultural a les convocatòries 2015 i 2016 i s’ha desenvolupat en dos fases d’un any de durada cadascuna:
Durant la primera fase s’ha recollit informació des de Mountaillou (Languedoc) fins a les Terres de l’Ebre i de cruïlla del Matarranya i Maestrat, resseguint els camins dels fugitius càtars de la mà de pastors transhumants des dels Pirineus a les pastures del Sud durant el primer terç del S. XIV.
A la segona fase s’ha donat cos al treball per fer-ne un registre d’aplicació turística i s’han presentat els resultats de la recerca a diferents poblacions.
2009
Es tracta igual que l’anterior títol del recull , d’una història per a ésser contada seguint la tradició de la transmissió oral de pares a fills, de grans a menuts, amb la intenció de donar a conèixer a les noves generacions els topònims, la fauna, la flora i els trets característics de la seua gent i la seua parla.
Lo Faixó de la Serp ens situa a Lloret, llogaret amagat a les faldes del Port, baix mateix del cim de Caro. La petita vall convidava a viure-hi i l’assentament humà venia de molt antic. La llegenda se situa cap a l’any 1420, quan el rei Alfons IV sortí del port dels Alfacs a la conquesta de les illes de Sardenya i Còrsega. Per a tenir a punt les naus reials, l’activitat de les drassanes tortosines era frenètica i les anades i vingudes dels pegaters als Ports per a elaborar la preuada pegunta i alquitrà s’havien intensificat…vet aquí on comença la història.
2008
Partint de la base de què els Ports, van ser habitats des de temps immemorials fins als anys 60 del passat sègle, i de què entre barrancades i boscos guarden records de la presència humana, hem preguntat als nostres informants sobre les senderes i els passos de muntanya i com travessaven Lo Port per a realitzar tasques comercials, per a transhumar les seues raberes o per a aprofitar les abundants matèries primeres que els oferia.
Les dades de cada entrevista han estat recollides en fitxes de l’IPEC per a l’enregistrament de la memòria oral. Hi ha dues entrevistes d’un sol informant, dues de grupals on hi participen un total de 5 informants i una descripció mantinguda durant una ruta de treball de camp. Els informants, veïns de Roquetes i Amposta i Alfara ens parlen de la seua història com a pastors i talladors de fusta al Port. La vida dels pagesos i el paper de la dona en aquest difícil món rural, queda palesa en dos dels testimonis obtinguts. La precisió i detall en el relat dels camins transitats i la riquesa en topònims i descripcions geogràfiques, dona un valor afegit a les gravacions obtingudes durant la recerca.
2007
L’objectiu de les autores del projecte V. Carles i C. Julià es fer arribar de forma indirecta a través de la narració de llegendes properes, missatges de respecte a la natura i d’apropament al coneixement de les pròpies arrels, la qual cosa es troba en línia amb un dels objectius que Graëllsia es va plantejar en el moment de la seva creació, el de promoure estudis i activitats de comunicació i interpretació ambiental, amb la finalitat de crear hàbits i comportaments sostenibles envers el medi i vetllar per la preservació del nostre entorn. L’edició del primer conte, va comptar amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i del C. C. del Baix Ebre.
La Cara de la Reina ens situa a l’inici dels temps, a la Vall del Toscar molt a prop d’Alfara…on es viu una història màgica i encisadora que encara avui perdura.. El conte acaba així… Si mires cap el Port veuràs “la Cara de la Reina”. I si tens la sort de passar-hi una nit sentiràs els “Caros”. Prova d’imitar-los, et contestaran. Els agrada comunicar-se amb els humans. Ara ja saps perquè.
2006
Graëllsia va presentar aquest projecte a la convocatòria d’ajuts ACOM 2006-2007 per a la recerca comarcal, atorgada per l’Agència per a la Gestió dels Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), Generalitat de Catalunya. La finalitat de l’ajut era adquirir material inventariable (Sonda multi paramètrica i Lupa Binocular), per facilitar la continuïtat de la recerca científica engegada en el marc del projecte educatiu “Els camins de l’aigua, dels Ports al Riu. Des de les Terres de l’ Ebre; la Nova Cultura de l’ Aigua com a recurs educatiu transversal integrat en les noves tecnologies de la informació i la comunicació”. L’estudi es va desenvolupar durant el període de llicència retribuïda (curs 2006-2007) atorgada a la professora M. Victòria Carles Hierro pel Departament d’Ensenyament, i amb el suport de la UB i la tutoria de la Dra. Maria Rieradevall del Departament d’Ecologia de la Facultat de Biologia de la UB.