Centre d’estudis de parla catalana

Graëllsia com a centre d’estudis dona suport a projectes mediambientals i a activitats de recerca i recuperació de memòria oral lligades als antics oficis de muntanya i al coneixement i atansament a la natura com a estratègia de divulgació ambiental envers a la conservació i la sostenibilitat del territori.

Les nostres accions es desenvolupen en diferents línies de recerca:

A- Recerca històrica i documental dels elements etnològics que integren els espais fluvials on actuem (molins, peixeres, assuts…).

B- Recuperació de memòria oral en temes com l’ etnobotànica, la micologia i els antics oficis de muntanya, a traves d’entrevistes a la gent gran del territori.

C- Recerca històrica i documental sobre les vies pecuàries i transhumants i infraestructures relacionades (paridores, bassis, atansos, boverals…).

2024 – 2026

Projecte. Terra de pastors. 

Introducció: “Viure a la falda del Port ”

 Som roqueteros i vivim a la falda del Port, o afinant més a la falda de Caro, el cim més alt de tota Tarragona, atalaia de visió immensa de terres banyades per l’Ebre i la mar Mediterrània.

Fa només 60 anys els nostres avantpassats muntanyencs encara pasturaven, caçaven, cavaven, plantaven i collien a la falda de la muntanya, blava, propera i estimada que ens acompanya tots els dies a la gent de Roquetes en el nostre despertar. En aquests 60 anys moltes coses han canviat, els pagesos i masovers han desaparegut dels masos, dels  atansos, de les mallades, dels lligallos, de les fonts i de les fèrtils valls del Port, per on, després d’uns quants anys de silenci humà gairebé absolut,  una acolorida serpentina humana, valents participants en el Kilòmetre vertical, s’enfila cada any pels mateixos llocs que ells van viure, amb una finalitat molt més prosaica que la que els portava a ells a triscar-hi, simplement per plaer de gaudir de la natura i competir per ser els més ràpids.

 I és que després de l’abandó de la vida al Port de Roquetes produïda als anys 60 del passat segle per una sèrie de raons, la muntanya fou poc freqüentada pels humans i durant un bon grapat d’anys només la solcàvem, a part de guardes de la Reserva, propietaris i caçadors, alguns excursionistes pioners com el CS (Caminant solitari), els Germans Brull (Guia Itinerària dels Ports) i d’altres  més anònims, agosarats exploradors de la muntanya que bé en grup de la mà de la UEC o de la Joca o en solitari, cada cap de setmana, redescobríem senderes i camins per a pujar a Caro des de la plana d’oliveres, per Lloret, Covalta o la Caramella sempre corpresos per la bellesa del nostre Port solcat de casetes enrunades, marges i costes empedrades, pouets de calç i de pega, cisternes, bassiets,  coves i covetes on s’hi havia viscut i  d’ anoers, figueres i albercoquers en llocs  inversemblants encara ben vius…record dels qui els van plantar. I al peu de la serra un seguit de paridores, cases grans, molt grans per a molts d’ animals, que estaven buides i algunes poquetes raberes pasturant per la serra,  que a poc a poc van desaparèixer del tot…A principis de sègle XXI  la cosa va anar canviant, la millora dels accessos a Caro, la creació de la figura de protecció del PN dels Ports, l’augment de l’ interès de la gent per la muntanya, noves guies, nous mapes, novetats tecnològiques  com les APPS als mòbils…han portat de nou a la gent a moure’s pels llocs on abans hi vivien els pastors i els pagesos de Roquetes, però, l ‘afany per competir, per recórrer distàncies en poc temps…en resum la nova forma de gaudir de la natura, ens dificulta  la contemplació i la connexió amb la muntanya que abans, era gairebé obligada i ens enterboleix el record cada cop més llunyà dels qui ens han precedit.

Gubiana dels Ports , empresa d’educació ambiental i turisme sostenible i Graëllsia, entitat de custòdia i voluntariat ambiental ambdues amb seu a Roquetes, amb més de 20 anys d’experiència en la recerca, divulgació de valors i conservació del territori,  i coneixedora de la història de pastors i pagesos del Port a traves de testimonis recollits en diversos projectes de recuperació de memòria oral, planteja conservar i transmetre aquests records en un “museu in situ” dins del Projecte  “Terres de pastors” , un projecte de custòdia del paisatge i de les restes antropològiques que s’hi conserven, documentant-los a traves de senyalització de diferents elements clau, amb nom i codi QR associat a web.  La custòdia del territori es basa en la filosofia de facilitar iniciatives voluntàries de conservació de la natura, el paisatge i el patrimoni cultural en espais privats i públics a través d’acords de diferent tipus, el més senzill dels qual  és l’acord verbal amb compromisos comuns de conservació adquirits entre els diferents usuaris custodis. 

Objectius

• Recollir i difondre la memòria oral de pastors i pagesos del Port de Roquetes, Els Reguers(Tortosa) i Alfara de Carles.
• Recuperar elements clau d’aquesta memòria col·lectiva
• Senyalitzar amb codis QR associats a espai web els elements clau.
• Crear i mantenir un espai web per recollir i transmetre informació recollida de gent gran
• Emprar estratègies de custòdia i voluntariat ambiental per a l’execució del projecte
• Recollir dades de biodiversitat actuals i la seva possible relació amb els antics usos

2021 – 2022

Projecte Recreació de les activitats agrícoles i ramaderes als Ports a la primera meitat del S. XX.

Evolució del paisatge en àrees de muntanya amb aprofitaments antròpics i visualització dels canvis mitjançant SIG

XVI CONVOCATÒRIA D’AJUTS PROJECTES D’INVESTIGACIÓ O DE DIFUSIÓ CULTURAL DE L’IRMU 2021

GRAELLSIA I ARXIU BAIX EBRE 2021-2022

INVESTIGADORS:

• Curto Homedes Albet, Martinez Eixarch Maite, Pascual Sala Jordi, Joaquin Domato Búa, Vicky Carles Hierro

L’objectiu final d’aquest treball es descriure l’evolució del paisatge en relació als canvis d’usos del sòl produïts en els darrers 100 anys en determinades àrees dels Ports, per tal d’entendre la successió vegetal que s’hi ha produït i amb ella els canvis en els habitats i els ecosistemes, en uns indrets que actualment es troben dintre de l’espai natural protegit del Parc Natural de Els Ports. Tanmateix s’ha obtingut una recreació de la vida i la cultura tradicional dels habitants d’aquestes àrees muntanyenques dels Ports  amb la finalitat de posar en valor i conservar la memòria de la vida rural i el sector primari en l’entorn natural de les Terres de l’Ebre com un element de configuració del paisatge d’aquesta Reserva de la Biosfera de la UNESCO.

Amb la informació recopilada en aquesta primera fase de la recerca, s’ha creat una base de dades ampliable a noves incorporacions i una cartografia a traves de programari GIS que pot servir de base per a futurs estudis i projectes que aprofundeixin en el coneixement de la història cultural dels Ports.

La recerca ha comptat amb l’ajut de l’IRMU per a projectes d’investigació o difusió cultural a la convocatòria 2021.

Conclusions i resum de la recerca:

1.1 Àrees de treball

L’estudi s’ha centrat en un segment dels Ports que abasta aproximadament 8.500 hectàrees i dintre d’aquest segment en dues àrees concretes : La Vall de Lloret i els altiplans dels Llinars i Les Foies. La informació s’ha recopilat sobre unitats de gestió ( propietats, finques) ubicades dins d’aquestes àrees, i sempre documentada a partir dels testimonis d’informadors orals. S’ha intentat contrastar aquesta informació oral amb informació històrica de l’ l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, però amb minsos resultats, en ésser aquestes explotacions per a consum propi i no generar grans despeses de compra- venda de productes de les que hi quedi constància escrita. S’han pogut però treure algunes conclusions dels documents arxivats respecte a temes relatius a la propietat de la terra.

Àrea 1. La vall de Lloret:
Documentada fonamentalment a partir de les entrevistes fetes al Sr. Manolo Royo, la primera (07/03/2007) i la segona (14/11/2021), durant una jornada de localització i presa de dades al mateix barranc de Lloret. També s’ha tingut en compte la informació recollida per Ramón Tafalla en el llibre De Roquetes Vinc, publicat al 2000. En aquest llibre es recullen dades d’entrevistes fetes pel autor a persones relacionades amb Lloret i diversa informació extreta dels Arxius Municipals de Roquetes (AMR) sobre aquest nucli de població.

Àrea 2: Les planasses conreades dels Llinars i les Foies:
Documentades a partir dels testimonis de diverses dones d’Alfara de Carles que hi van viure, i que ens donen una visió dels indrets i la seva activitat, des d’una perspectiva de gènere força interessant. (5/08/2008) i amb nova informació aportada per una d’elles, la Sra. Nati Barberà en l’ entrevista 27/01/2022 i les indicacions sobre el terreny del seu fill Paco Vilaubi Barberà al llarg de la jornada de treball de camp feta el 06/04/2022.
També es recullen informacions d’altres treballs de recerca anteriors relacionats amb els habitants d’Alfara de Carles i els usos tradicionals que ens feien de la muntanya del Port i es citen referències a consultes fetes al l’Arxiu Municipal d’Alfara de Carles.

Alguns dels entrevistats eren nascuts als anys 20 del segle passat i ens parlen d’experiències pròpies d’infantesa i joventut i de records i contalles dels seus avis, besavis i rebesavis. La memòria oral ens trasllada així a les darreres dècades del S. XIX fins la primera meitat del S. XX. Tanmateix les dos àrees d’estudi pertanyen principalment a dos municipis, Alfara de Carles i Roquetes, que per diferents raons tenen molt ben documentada la gestió dels seus termes municipals als Ports i ens permet contextualitzar les dades dels informants amb els fets històrics
dels arxius municipals que ja han estat fruit de recerques anteriors.

1.2 Fonts informatives
La recopilació d’ informació s’ha fet des de tres Fonts Informatives:
1.2.1 Memòria oral. Informants (entrevistes recuperades i noves entrevistes)
1.2.2 D’altres Fonts

1.2.1 Memòria oral. Informants
 Les Fonts inicials sobre l’activitat humana a les àrees d’estudi provenen dels testimonis recollits en les entrevistes registrades a informants d’edat avançada, entre els anys 2006 i 2008. en el marc de la recerca Recuperació d’ històries, mites, llegendes i contalles populars en l’àmbit dels pobles de muntanya dels Ports i transmissió a les noves generacions en forma de conte il·lustrat. V CONVOCATÒRIA D’AJUTS PER A PROJECTES D’INVESTIGACIÓ O DE DIFUSIÓ CULTURALDE L’INSTITUT RAMON MUNTANER (2007-2008).

En total foren 8 les persones entrevistades en aquell moment, que ens narren les seves vivències relacionats amb antics oficis de muntanya, pastors, llenyataires, pagesos… o simplement els seus records d’infantessa i joventut en el cas de les entrevistades més joves .
DADES INFORMADORS. FEINES I VIVÈNCIES PORT 2006-08
NOM /                                             Neixement / Població /LLoc  documentat/ Ofici / Data Entrevista/ Edat entrevista
Joan Ferrando ” Lo Cabassero”     1931             Roquetes/Nascut Covalta / Pastor/06/12/2006 / 75
Manolo Royo del Mas de Cesàreo 1947             Roquetes /Criat a Lloret/ Pastor /07/03/2007  / 60
Ernesto Fontanet Martí i Rogelia  1919            Alfara de Carles               /Llenyataire/ 12/04/2007 / 88
Paco Vilaubí Franquet Can Godoy 1931       / Alfara de Carles Feixes/ Llinars/Foies Pastor/ 12/06/2007 /76
Cinta Fontanet Martí                       1921           Alfara de Carles. Foies / Ama decasa i pagesa /05/08/2008 /87
Nati Barberà Martí                           1942          Alfara de Carles. Foies i Llinars / Xiqueta 05/08/2008 /66
Guillermina Ventura Fontanet      1949          Alfara de Carles, Foies i Llinars./Xiqueta 05/08/2008 / 59

Dels 8 entrevistats, 2 informen sobre els barrancs habitats i/o pasturats del vessant marítim dels Ports, terme municipal de Roquetes ( Lloret, Covalta i Caramella) i els altres 6, veïns d’Alfara de Carles, ens parlen dels Ports de dalt ( Foies, Llinars, Mola, Feixes, Clots, Terranyes…)

Els mes grans, els germans Sr. Ernesto i Sra. Cinta, havien nascut els anys 1919 -1921 per tant els seus records personals de vida laboral i de dona/mare/pagesa acompanyant al seu home al Port, els situem cap als anys 1940 quan tindrien uns vint anys…Ells sempre ens parlen de després la guerra.

Hi ha dos informants, El Sr Joan Ferrando i el Sr. Paco Vilaubí, pastors d’ofici, un a cada àrea d’estudi, havien nascut al 1931 per la qual cosa situem les seves vivències al Port cap a finals dels anys 40. Tanmateix el Sr. Manolo Royo nascut al 1947 té records d’infantesa de la mateixa època ja que va viure des del primer moment a Lloret, però ens informa sobre tot dels anys 50 i 60 del segle passat, quan era un jove pastor. Les altres informadores, Nati Barberà i Guillermina Ventura, cosines i amigues, ens parlen també dels finals dels anys 50 i principis dels 60 quan eren xiquetes i anaven a les Foies a l’estiu amb la seva família. La majoria d’ells recorden però, contalles dels seus besavis o rebesavis per la qual cosa situem el període de temps documentat entre les darreres dècades del S XIX i els anys 60 del Segle XX (1860-1960)

Cal destacar que hi ha dos entrevistes grupals on participen les informadores més joves amb els seus familiars més grans per tal d’animar-los a recordar. Així:
– Entrevista al Sr. Ernesto i a la seva dona la Sra. Rogelia amb la seva neboda Nati Barberà
– Entrevista a la Sra. Cinta amb la seva filla Guillermina i la seva neboda Nati, una entrevista que considerem amb perspectiva de gènere ja que tota la conversa gira en torn al paper de la dona al Port. Tanmateix comentar que l’entrevista amb el Sr. Paco Vilaubi es va fer durant una excursió a Les Feixes per veure els camins i les coves dels pastors d’Alfara.

Per tal de completar les informacions anteriors i aportar noves dates hem fet dues noves entrevistes als informants Manolo Royo Roda i Nati Barberà Audi amb enregistrament sonor i transcripcions.

Data 2na entrevista Sr. Manolo Royo Roda del Mas de Cesareo a  LLoret 14/11/2021 . 71 anys
Data 2na entrevista Sra. Nati Barberà Martí de Can Godoy  27/01/2022 . 80 anys

1.2.2 D’altres fonts
Les fonts informatives escrites consultades en aquesta primera fase de la recerca són:
– Arxiu de Graëllsia
Per cercar els antecedents històrics de l’activitat humana i els camins d’accés a les planasses altes dels Ports de Llinars i Foies protagonitzats sobre tot pels habitants d’Alfara de Carles s’ha fet un buidatge de dades en la Caracterització ambiental i socioeconòmica del Barranc de la Conca, document elaborat per l’equip tècnic de Graëllsia durant el període de 2017-2018, en el Marc del Projecte de Custòdia i biodiversitat al barranc de la Conca, on hi trobem entre d’altres, informacions provinents de l’Arxiu Municipal d’Alfara de Carles AMAC. Els recursos naturals de la Vall del Toscar a través del temps. Autor Manel Llarch Garcia Data: Novembre 2010. També
s’han extret dades de l’ Estudi Hidrogeològic del Parc Natural dels Ports (PN/2005/03) i de laMemòria de la Recerca per donar a conèixer la importància de la industria llanera de la Tortosa del S XIV, la vida dels pastors i ramats de l’època, els camins de transhumància, i la ruta seguida pels darrers Bons Homes a fi de documentar la Ruta dels últims càtars del Sud. IRMU 2016

– Publicacions locals
De Roquetes Vinc de Ramon Tafalla Buera 2001, llibre que recull testimonis orals dels descendents d’habitants de Lloret i dels orígens del lloc com a nucli habitat depenent del municipi de Roquetes amb referències a l’ Arxiu  Municipal de Roquetes (AMR) i a l’Arxiu Judicial de Roquetes (AJR) entre d’altres
– Arxiu Comarcal del Baix Ebre ACBE.
S’han consultat els inventaris dels Arxius Municipals de Roquetes i Alfara de Carles per poder valorar quins documents podrien aportar dades relacionats amb la recerca. El buidatge de l’inventari corresponent a l’Arxiu Municipal d’Alfara de Carles ens va aportar diverses fonts, entre les quals la única consultable a l’ACBE fou el Tomo 689 del Registro de fincas rústicas del Año 1885- 1886 del pueblo de Alfara.

     

Sr. Manolo Royo i Vicky Carles   / Sr Manolo Royo, Maite Martinez, Jordi Pascual, Joaquin Domato

     

Sra. Cinta Fontanet Marti. Sra Nati Barberà Martí. Sra Guillermina Ventura Fontanet

25/08/2008 Alfara de Carles

 

2016 – 2018

Castell de Carles. Barranc de la Conca des dels Castellassos 28/09/2017 Foto Kike Carles

Caracterització ambiental isociològica del Barranc de la Conca.

Aquest estudi forma part del projecte:Biodiversitat i custòdia al Barranc de la Conca, barranc de Sant Antoni i ecosistemes  d’oliverar en finques en custòdia a les Terres de l’Ebre, Reserva de la Biosfera amb, amb ajut d’una subvencó del DETS de la Generalitat per a la promoció i la consolidació de la custòdia del territori a Catalunya

Graëllsia 2016-2018

Les finques amb acord de custòdia a l’àrea d’estudi són:

Al Barranc de la Conca: Finca de l’Ullal . Aigua Natura dels Ports/ Finca Penyaflor i Finca de Permacultura Penyaflor Al Barranc de Sant Antoni: Finca dels Tolls de Sant Antoni

Introducció a l’Estudi del Barranc de la Conca

La capçalera del barranc de la Conca i la finca en custòdia de l’ Ullal, principal objecte d’ actuacions d’aquest programa de custòdia, es troba dintre del Parc Natural dels Ports, està inclosa en l’espai PEIN ES5140011 Sistema Prelitoral Mediterrani i Xarxa Natura 2000 declarada zona d’especial conservació (ZEC) i zona d’especial protecció de les aus (ZEPA). L’espai es troba dintre de l’ inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya com a Geozona 318 Mont-Caro- El Toscar i una bona part d’ ella es troba classificada com a àrea d’interes florístic i faunístic de Catalunya amb el codi 11603. El Barranc de La Conca està catalogat com a massa d’aigua E1270 (unitat de gestió) en el document IMPRESS (ACA, 2006) i es correspon a la categoria de Rius mediterranis de cabal variable. En el Catàleg del paisatge de les Terres de l’Ebre es troba dintre de la unitat M2U13

Encara que la informació general sobre Els Ports, és abundant i coneguda dintre dels espais naturals protegits i inventariats descrits, la concreció de dades sobre el Barranc de la Conca és escassa i per aquesta raó l’entitat de custòdia (EC), ha considerat  clau la realització d’un estudi ambiental de la zona on és ubicada la finca en custòdia de l’ Ullal i la dels nous acords de custòdia de Permacultura Penyaflor i finca Penyaflor, per tal de caracteritzar la zona i tenir una informació de base per a d’altres projectes i/o actuacions futures.

Així, i considerant que ens trobem geològicament parlant, en el fons d’una vall erosionada que deixa al descobert els materials impermeables del  triàsic,  que és la causa de la surgència d’ullals i brolladors, l’estudi es preveu que ajudi   a caracteritzar millor la geologia i hidrologia de l’entorn, i el funcionament hidrogeològic del barranc, que condiciona, tant la biodiversitat existent com l’aprofitament antròpic del barranc durant sègles.

L’ estudi del Barranc de la Conca es pretén contemplar des d’una perspectiva ambiental, per tal de tenir una visió conjunta de tots els elements naturals; hidrològics, hidrogeològics, geològics, climatològics, faunístics i florístics, que el caracteritzen i d’aquells elements socioeconòmics i antropològics; població i usos, que hi han intervingut o hi intervenen actualment, per tal d’entendre la realitat del paisatge que ara ens trobem, la seva possible evolució i les possibles mesures de custòdia envers la seva conservació i millora. L’estudi  es va iniciar a l’octubre de 2016 per fer-lo coincidir amb un any hidrològic i s’ha allargat fins novembre de 2017.

     

        

          

 

2015 – 2016

Projecte de Recerca per donar a conèixer la importància de la industria llanera de la Tortosa del S XIV, la vida dels pastors i ramats de l’època, els camins de transhumància, i la ruta seguida pels darrers Bons Homes a fi de documentar la Ruta dels últims càtars del Sud dintre del Projecte Turístic de la Ruta dels 3 Reis.

GRAËLLSIA- Grup d’Estudis i Comunicació Ambiental.  Roquetes ( Baix Ebre)

ARXIU COMARCAL DEL BAIX EBRE . Tortosa ( Baix Ebre)

 CENTRE D’ESTUDIS CÀTARS DE BARCELONA.( Barcelona)

INVESTIGADORS: Albert Curto Homedes per l’Arxiu Comarcal Baix Ebre. Vicky Carles Hierro i Joaquin Domato Búa per Graëllsia, José Lluis Soler i Folqué pel Centre d’Estudis càtars. Amb la col·laboració de Wielfred Beck , autor del llibre “Pere Mauri el darrer pastor càtar”.

La recerca ha comptat amb un ajut de l’IRMU per a projectes d’investigació o difusió cultural a les convocatòries 2015 i 2016 i s’ha desenvolupat en dos fases d’un any de durada cadascuna:

Durant la primera fase s’ha recollit informació des de Mountaillou (Languedoc) fins a les Terres de l’Ebre i de cruïlla del Matarranya i Maestrat, resseguint els camins dels fugitius càtars de la mà de pastors transhumants des dels Pirineus a les pastures del Sud durant el primer terç del S. XIV.

        

Montaillou,  poble d’en Pere Mauri

         

Montsegur i Pla dels Cremats 19/07/2015

A la segona fase s’ha donat cos al treball per fer-ne un registre d’aplicació turística i s’han presentat els resultats de la recerca a diferents poblacions.

Una de les esteles càtares dels enterraments a pobles dels Ports.

2009