Aprofitant la bonança del mes de setembre vam anar a prendre dates i observacions diverses aquesta vegada al vessant meridional del Barranc del Toscar, una de les capçaleres del Barranc de la Conca.  El recorregut, iniciat a la Font dels Xorros del Toscar, ens portà fins a la Font del Roure i  seguint a mitja alçada del vessant fins al Pla dels Castellassos.

A l’inici del recorregut un senderó ens portà per una zona d’obaga on la vegetació estava caracteritzada per la presencia de roures de fulla petita (Quercus faginea) i abundant i ufanós matollar a pesar de l’estiu eixut que havíem viscut . Passat la Font del Roure amb feixes d’interessant flora com alguna tardana orquídea, seguim trobant abundancia de roures fins que l’exposició als forts vents i a la solana fa canviar la vegetació arrapant-la al terra. 13                                                                                                                                   Enfront contrastant amb el verd que ens envoltava, una espectacular visió del vessant septentrional de la vall, de roca gairebé nua, on es podien reconèixer  cada plec, cova o racó que ja tenim ben explorats d’anteriors itineraris.

En arribar al Castellassos, antigues terres de conreu amb bancals ens donen la benvinguda. L’aigua de la font es recollida en un bassi per abeurar a les raberes, ara de bous, abans però de cabres i ovelles.

Tant en la font del Castellasos com en la del Rouret o de les Aiguades, les petjades dels animals al fang sec ens recorden que en èpoques de pluges aquests llocs converteixen en veritables aiguamolls ja que ens trobem en afloraments de guisos i margues propis del Triàsic que estem trepitjant i que no permeten escolar-se l’aigua ràpidament.

 

14 4 10 1 12